Crisis 09: una oportunitat per reorientar la productivitat

Francisco Longo, Director Instituto de Gobernanza y Dirección Pública de Esade (URL) escriu al Periódico
El Periódico
"En recesión, reformar la Administración deja de ser un asunto de funcionarios que cabe dilucidar con expertos en derecho administrativo. Dragar la charca de la función pública se ha convertido, nos guste o no, en una prioridad social."
Dragar la charca estancada de la función pública se ha convertido, nos guste o no, en una prioridad.
La crisis ha avivado, especialmente en Catalunya, las críticas empresariales al funcionamiento de la Administración Pública. Juan Rosell, presidente de Foment del Treball, ha venido siendo, en este sentido, una voz destacada. La intervención más reciente la ha protagonizado Antoni Abad, presidente de la patronal Cecot, quien ha denunciado vigorosamente la baja productividad del sector público y el efecto negativo que esto tiene en la competitividad del país.
(...)
AUNQUE EN las críticas de los empresarios puedan deslizarse a veces aspectos discutibles, bienvenidas sean. Vienen a remover las aguas, estancadas a fuerza de inmó- viles, de un charco en el que casi nadie quiere meterse. Y menos que nadie, los políticos, quienes, como dice Abad, reconocen todos el problema en privado, pero se guardan luego mucho de afrontarlo públicamente. De entrada, hay que decir que nuestros funcionarios trabajan, en promedio y si los comparamos con los de otros países, más bien poco. El estudio de Balmaseda y Melguizo del 2007 cifraba nada menos que en un 5,7% del PIB el diferencial negativo de productividad entre el sector pú blico español y los de la UE de 15 miembros. Pero, más allá de estas cifras, bastaría con dar un vistazo a las jornadas de trabajo pactadas en convenio por las administraciones catalanas durante los últimos 10 años. ¿Saben qué encontraríamos? Pues un proceso generalizado de reducciones de dedicación acordadas a cambio de nada.
(...)
Salir de la recesión obliga en nuestro caso --según diagnóstico ampliamente compartido-- a cambiar el modelo económico, y eso nos exige un fuerte incremento de la productividad. En ese contexto, reformar en profundidad la Administración Pública deja de ser un asunto de funcionarios que cabe dilucidar recurriendo a expertos en derecho administrativo.
(...)
Otros actores económicos y sociales deberían aprovechar la brecha abierta por los empresarios en el mutismo general, dejar de mirar hacia otro lado y abordar el problema de frente. Deberían hacerlo los sindicatos que actúan en el sector público, especialmente las centrales mayoritarias, cuya transversalidad les obliga a percibir la crisis, sin anteojos corporativos, como una amenaza para el bienestar de todos. Forma parte de nuestro activo social la existencia de sindicatos que contribuyen destacadamente --y así se reconoce dentro y fuera de España-- a la buena salud económica del país. (...)
Y, DESDE LUEGO,la principal responsabilidad está en el liderazgo político. Hace pocos días, Víctor Lapuente, profesor de Ciencia Política en Gotemburgo, insistía en la prensa española en la necesidad de profesionalizar nuestro empleo público, poniendo límites estrictos al uso de la Administración por los partidos para colocar a los suyos. Al tiempo, recordaba que los países más meritocráticos y menos corruptos, como Suecia o Nueva Zelanda, han logrado esa profesionalización aplicando prácticas flexibles de gestión de recursos humanos, similares a las que existen en las empresas. Ese es el camino seguido por muchas democracias avanzadas. Entre nosotros, sin embargo, aprisionada entre la colonización de los partidos y la captura corporativa y sindical, la función pública languidece y se aleja paulatinamente de los valores que deberían caracterizarla. Tras las críticas de los empresarios, late la necesidad social de reformas inaplazables, presididas por un impulso de regeneración moral del trabajo al servicio de todos



Els gestors públics hem de contribuir a aquesta debat ja que la crisis és una bona oportunitat per repensar determinades actuacions, dinàmiques o polítiques. Amb aquest desig de contribuir a l’intercanvi d’idees i propostes aporto les següents reflexions:

Jornada de treball
La jornada de treball del personal al servei de les administracions considerada en còmput anual tendeix a situar-se per sota de les 35 hores setmanals.
El conveni del personal laboral d’administració i serveis de les universitats publiques catalanes estableix que la jornada anual és de 1462 hores anuals (Dogc 5297 de 15.1.09). Atorga a més un total de 31 dies naturals de vacances i 12 hàbils de permís de lliure disposició .
El Decret 295/2006 pel qual es regula la jornada del personal d’Administració i serveis de la Generalitat de Catalunya fa una regulació força semblant en establir que la jornada de treball és 37,5 h/setmanals llevat el període comprés entre 1 de juny i 30 de setembre, el15 de desembre i 10 de gener; i la setmana santa que és de 35h. setmanals. Estableix a més que es disposen de 70 hores de lliure disposició i que es consideren festius el 24 i 31 de desembre i 4 tardes més. S’ha incorporat recentment com a conseqüència de la publicació de l’EBEB nous permisos com a premi d’antiguitat. Lles vacances les estableix en un mes podent-ne afegir fins a 5 dies més com a premi d’antiguitat.
L’estatut de personal del Síndic de Greuges (Dogc 5131 de 15.5.08) estableix que la jornada de treball, vacances i permisos del seu personal és la mateixa que la del personal de la Generalitat

Un increment del temps de treball no implica necessàriament un augment de la productivitat, ja que el nombre d’hores de presència i els resultats no van sempre associats. Pensem en aquells treballadors que en el seu lloc de treball són absents mentalment. Això no obstant, per compromís públic i i higiene democràtica caldria establir per llei quina és la jornada mínima de treball del personal al servei de les administracions públiques catalanes, fet que paralitzaria qualsevol intent de reduir encara més el temps de treball efectiu.
En èpoques de contenció de l’increment salarial acostuma a ser moneda de canvi en la negociació col·lectiva la reducció del temps de treball

Mancomunar serveis comuns
El disseny organitzatiu de la majoria de les nostres organitzacions preveu que els nostres organismes tinguin cadascun d’ells una unitat de gestió de personal, una de gestió econòmica, una de contractació, d’assessorament jurídic, de riscos laborals, de negociació col·lectiva,....

Determinats d’aquests serveis s’haurien de poder prestar de manera mancomunada. Els costos de prestació del serveis de ben segur que seran menors i a més incrementarem el coneixement i expertesa de les nostres unitats

Repensar les polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral
Els professionals que tenen la guarda legal d’un infant tenen dret a gaudir d’una reducció d’un terç de la jornada durant un any des que fineix el permís de maternitat amb un 100% de retribucions Amb aquest incentiu l’èxit està assegurat. En l`’àmbit privat molt majoritàriament es continua percebent en aquest mateix supòsit el 66% de retribucions.
L’objectiu del legislador en aprovar aquesta mesura era que l’àmbit privat s’aproximés al sector públic en les condicions retributives inherent a la reducció de jornada Han passat 8 anys i el fracàs ha estat absolut, ja no s’ha produït aquesta aproximació.

Subvencionar totalment el terç de reducció és insostenible i potser caldria pensar en altres condicions retributives (85%?) El desig personal de tenir fills l’ha de finançar el conjunt de la ciutadania?

Jubilacions anticipades
L’esperança de vida en néixer als inicis del anys 60 estava en 70 anys. Actualment ja supera els 80 anys.
És insostenible per al sistema públic que els funcionaris de Muface es puguin jubilar als 60 anys així com mantenir clàusules d’incentivació de la jubilació anticipada en molts convenis col·lectius

Incapacitat temporal
La prestació a percebre per incapacitat laboral és del 60% de la base reguladora des del dia 4 al 20 de trobar-se en aquesta situació i del 75% a partir del dia 21 en cas de malaltia comuna i accident no laboral. En cas d’accident laboral és del 75%. Moltes institucions abonen el 100%, així podeu vg l’art. 35 del reglament del personal del Síndic de greuges abans referenciat. Una altra pràctica força comuna és que en cas d’indisposició l’absència al lloc de treball comporti percebre el 100% de retribucions.
Els dies d’assumptes personals a banda de ser utilitzats per al lleure poden tenir d’altres utilitats no explorades exhaustivament.

La Direcció Pública professional
Han passat dos anys des de la institucionalització d’aquesta figura per l’EBEB sense que, fins la data d’avui, hagi implementat.

La mobilitat interna sense límits

Podeu llegir els comentaris en aquest mateix bloc al següent enllaç

http://joanmontesinosbernabe.blogspot.com/2008/05/mobilitat-sense-lmits.html