Una bona amiga m'explicava que en la seva organització s¡ha trobat que alguns dirigents embriagats d'èxit s'han endiosat i actuen amb una supèrbia i prepotència desmesurada. Li he recordat que en aquest blog pot consultar una notícia apareguda al Mundo sobre la síndrome de Hubris
Faig un resum novelat
La responsabilitat que comporta el poder acaba afectant la ment (David Owen)
Davant decisions nítidament errònies no reconeixen mai aquest fet i continuen pensant que són els altres els que estan equivocats i que, a més, són uns immobilistes que només posen entrebancs a la seva bona feina.
Un psiquiatra cmentava que morir d'èxit pot provocar el següent Una persona més o menys normal que ha desenvolupat llocs de treball intermitjos de sobta assoleix el poder i un càrrec molt imortant a l'organització. Primerament dubta sobre si farà bé la feina. Però aviat sorgeix la legió d'incondicionals que li feliciten i reconeixen la seva vàlua. A poc a poc, el primer dubte sobre la seva capacitat es transforma i comença a pensar que és allà per mèrits propis. Tot el món vol saludar-lo, parlar amb ell, rep afalacs de bellesa, intel·ligència... i fins .Aquesta és només una primera fase. Aviat es dóna un pas més "en el qual ja no se li diu el que fa bé, sinó que menys malament que era allà per solucionar-lo i és llavors quan s'entra en la ideació megalomaniaca, els símptomes de la qual són la infal·libilitat i el creure's insubstituïble".
Davant decisions nítidament errònies no reconeixen mai aquest fet i continuen pensant que són els altres els que estan equivocats i que, a més, són uns immobilistes que només posen entrebancs a la seva bona feina.
Un psiquiatra cmentava que morir d'èxit pot provocar el següent Una persona més o menys normal que ha desenvolupat llocs de treball intermitjos de sobta assoleix el poder i un càrrec molt imortant a l'organització. Primerament dubta sobre si farà bé la feina. Però aviat sorgeix la legió d'incondicionals que li feliciten i reconeixen la seva vàlua. A poc a poc, el primer dubte sobre la seva capacitat es transforma i comença a pensar que és allà per mèrits propis. Tot el món vol saludar-lo, parlar amb ell, rep afalacs de bellesa, intel·ligència... i fins .Aquesta és només una primera fase. Aviat es dóna un pas més "en el qual ja no se li diu el que fa bé, sinó que menys malament que era allà per solucionar-lo i és llavors quan s'entra en la ideació megalomaniaca, els símptomes de la qual són la infal·libilitat i el creure's insubstituïble".
No sempre els més capaços assoleixen els llocs més importants de les organitzacions, però qui ho assoleix pot considera que si que és el més capacitat i comença a comportar-se de forma narcisista
Per a aquest psiquiatra, és llavors quan aquests directius "comencen a realitzar plans estratègics per a 20 anys com si ells anessin a ser tot aquell temps, a fer obres faraòniques o a opinar d'un tema que desconeixen".
Això és la síndrome de Hubris.
Després d'un temps en el poder, els afectats per l''Hubris' pateixen el que psicopatológicament s'anomena 'desenvolupament paranoide'. "Tot el que s'oposa a ell o a les seves idees són enemics personals, que responen a enveges. Pot arribar fins i tot a la 'paranoia o trastorn delirant', que consisteix a sospitar de tothom que li faci una mínima crítica i a, progressivament, aïllar-se'n més de la societat. I, així, fins al cessament o pèrdua del càrrec, on ve la patacada i es desenvolupa un quadre depressiu davant d'una situació que no comprèn",
http://es.wikipedia.org/wiki/Hibris
http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2006/oct/29/comment.politics
Això és la síndrome de Hubris.
Després d'un temps en el poder, els afectats per l''Hubris' pateixen el que psicopatológicament s'anomena 'desenvolupament paranoide'. "Tot el que s'oposa a ell o a les seves idees són enemics personals, que responen a enveges. Pot arribar fins i tot a la 'paranoia o trastorn delirant', que consisteix a sospitar de tothom que li faci una mínima crítica i a, progressivament, aïllar-se'n més de la societat. I, així, fins al cessament o pèrdua del càrrec, on ve la patacada i es desenvolupa un quadre depressiu davant d'una situació que no comprèn",
http://es.wikipedia.org/wiki/Hibris
http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2006/oct/29/comment.politics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada