El 21 de febrer d 2007 l’Hble Conseller de Governació va comparèixer davant el Parlament de Catalunya anunciant com a mesura de bon govern, compromís i transparència els reptes i compromisos en matèria d’ocupació pública
El núm. 4.2 del document que podeu consultar en aquest enllaç http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Info%20general/Arxius/Discurs.pdf
es titula:
L’establiment d’un nou marc de l’ocupació i la direcció pública
S’estableix el compromís de presentar durant aquesta legislatura un projecte de Llei de funció pública de Catalunya que hauria de contenir el següent:
Millores en l’organització del treball
Millores en la selecció del personal
Retribucions que considerin els resultats
La carrera professional
Un nou sistema de relacions laborals
La institucionalització i regulació de la figura del directiu públic
Dels elements objecte de compromís públic que hauria de contenir la nova Llei no hi són, al meu parer els més urgents i rellevants.
Són absents la carrera professional, les retribucions que considerin resultats i la figura del directiu públic
No és això companys no és això
No és això perquè amb l’Estatut d’Autonomia del 2006 i amb l’EBEB tenim capacitat legislativa suficient per configurar el nostre propi model de funció pública.
Un model propi que ha d’abordar amb valentia i sense complexos els aspectes següents:
El reconeixement de la feina ben feta mitjançant una retribució vinculada als resultats assolits.
Una carrera professional vinculada a la trajectòria professional i, en conseqüència, a les capacitats demostrades i als mèrits assolit i avaluats
La regulació de la figura del directiu públic, figura actualment inexistent i que cal institucionalitzar per tal de disposar dels professionals més idonis i capaços
El codi ètic i els valors dels servidors públics
La jornada de treball mínima de les Administracions públiques catalanes (avui per sota de les 35h setmanals)
Incloure les institucions parlamentàries en el seu àmbit d’aplicació(Parlament, Síndic de Greuges, Oficina Antifrau, Sindicatura de Comptes,...) o és que no són Administracions catalanes?
No és això companys, no és això la reforma que la funció pública del nostre país necessita http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Informacio%20Departamental/Documents/Departament/Normativa/Arxius/APLL_mesures_ocupacio_publica.pdf
La nostra producció legislativa en matèria de funció pública és minsa i espaiada en el temps (lleis del 1985 i 1994). L’Estat va fer la Llei de mesures urgents del 1984 i fins el 2007 (23 anys després) no va aprovar l’EBEB.
Si s’aprova aquest projecte de Llei el més probable, d’acord amb els antecedents que tenim, és que trigarem molts anys en abordar la reforma legislativa de l’avaluació de l’acompliment, la carrera administrat iva o la regulació de la figura del directiu públic
El pronòstic és que aquestes qüestions seran regulades a través de pactes convencionals mitjançant els Acords reguladors de les condicions de treball dels empleats públics, ja que els sindicats prendran la iniciativa i les Administracions hi cediran.
El futur és nostre?
El núm. 4.2 del document que podeu consultar en aquest enllaç http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Info%20general/Arxius/Discurs.pdf
es titula:
L’establiment d’un nou marc de l’ocupació i la direcció pública
S’estableix el compromís de presentar durant aquesta legislatura un projecte de Llei de funció pública de Catalunya que hauria de contenir el següent:
Millores en l’organització del treball
Millores en la selecció del personal
Retribucions que considerin els resultats
La carrera professional
Un nou sistema de relacions laborals
La institucionalització i regulació de la figura del directiu públic
Dels elements objecte de compromís públic que hauria de contenir la nova Llei no hi són, al meu parer els més urgents i rellevants.
Són absents la carrera professional, les retribucions que considerin resultats i la figura del directiu públic
No és això companys no és això
No és això perquè amb l’Estatut d’Autonomia del 2006 i amb l’EBEB tenim capacitat legislativa suficient per configurar el nostre propi model de funció pública.
Un model propi que ha d’abordar amb valentia i sense complexos els aspectes següents:
El reconeixement de la feina ben feta mitjançant una retribució vinculada als resultats assolits.
Una carrera professional vinculada a la trajectòria professional i, en conseqüència, a les capacitats demostrades i als mèrits assolit i avaluats
La regulació de la figura del directiu públic, figura actualment inexistent i que cal institucionalitzar per tal de disposar dels professionals més idonis i capaços
El codi ètic i els valors dels servidors públics
La jornada de treball mínima de les Administracions públiques catalanes (avui per sota de les 35h setmanals)
Incloure les institucions parlamentàries en el seu àmbit d’aplicació(Parlament, Síndic de Greuges, Oficina Antifrau, Sindicatura de Comptes,...) o és que no són Administracions catalanes?
No és això companys, no és això la reforma que la funció pública del nostre país necessita http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Informacio%20Departamental/Documents/Departament/Normativa/Arxius/APLL_mesures_ocupacio_publica.pdf
La nostra producció legislativa en matèria de funció pública és minsa i espaiada en el temps (lleis del 1985 i 1994). L’Estat va fer la Llei de mesures urgents del 1984 i fins el 2007 (23 anys després) no va aprovar l’EBEB.
Si s’aprova aquest projecte de Llei el més probable, d’acord amb els antecedents que tenim, és que trigarem molts anys en abordar la reforma legislativa de l’avaluació de l’acompliment, la carrera administrat iva o la regulació de la figura del directiu públic
El pronòstic és que aquestes qüestions seran regulades a través de pactes convencionals mitjançant els Acords reguladors de les condicions de treball dels empleats públics, ja que els sindicats prendran la iniciativa i les Administracions hi cediran.
El futur és nostre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada