dimecres, 3 de setembre del 2008

Aprendre el lideratge

Joseph S. Nye
Els estudis científics seriosos sobre lideratge han passat per diverses fases. L’enfocament centrat en els trets va dominar l’escena fins a final dels anys quaranta, però els acadèmics no van poder identificar trets que prediguessin el lideratge en totes les condicions. Quan va resultar clar que els estudis dels trets eren indeterminats, els acadèmics van recórrer a un enfocament d’estil, que se servia de qüestionaris per tal de determinar com es comporten els líders pel que fa a la consideració que aquests tenen dels seus seguidors. Aquest enfocament va ser el predominant fins a finals dels anys seixanta, quan es va descobrir que havia moltíssims problemes de mesurament i resultats incoherents a l’hora de predir l’efectivitat. Des de finals de la dècada de 1960 i fins a començaments de la dècada dels vuitanta, es va fer popular un nou enfocament, basat en la contingència, que distingia entre líders orientats a les persones i líders orientats a les tasques, i que intentava relacionar els resultats dels líders amb el seu grau de control de la situació. No obstant això, aquest enfocament també presentava massa problemes de mesurament i resultats incoherents. Des de començaments dels anys vuitanta, el paradigma dominant ha estat un “nou enfocament sobre el lideratge”, que se centra en el lideratge carismàtic i transformacional. Altres enfocaments útils s’han centrat en el lideratge dispers, en els equips i en la relació entre lideratge i cultura.
Extre de:
http://www.esade.edu/public/modules.php?name=news&idnew=448&idissue=42

1 comentari:

Anònim ha dit...

És un article molt interessant i un tema sobre el que mai estarà tot dit. A mi m'agrada una definició que diu alguna cosa així com "líder és aquell que fa més del que s'espera que faci". Recomano el llibre "El Tao de los líderes" de John Heider, publicat per RBA Nueva Empresa, tot i que pot semblar massa idealista.
Si t'interessa el tinc.

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Fa 40 anys que em dedico a la gestió pública. He dirigit subdireccions generals de personal de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya (Territori, Drets Socials, Vicepresidèncial, Univeristats i Recerca), de la Unjiversitat Pomepeu Fabrar i també la subdirecció de selecció de personal de la digrecció genral de la Funció Pública. La emva darrera etapa la he passat lcia. departaemtns deocupat desenvolupat reballat al Departament de Política territorial, d'Acció Social, Vicepresidència, a la Secretaria de Funció Pública i a la Universitat Pompeu Fabra. També he fet de gerent i director de l'ârea d'Administració Pública del Síndic de Greuges. Vaig estar membre de l'equip redactor del llibre blanc de la Funció Pública de Catalunya. Durant 25 anys he estat formador intern de l'Escola d'Adminsitració Pública de Catalunya Vaig fer de docent a la diplomatura de Gestió i Adminisiració Pública durant 5 cursos. Considero que els gestors hem de tenir un paper actiu en el debat de les polítiques públiques i socialitzar el coneixement