(...)Para explicarse la situación actual en nuestro país sería bueno que considerásemos tres variables, que no son las únicas, pero sí son importantes. En primer lugar, un clientelismo y una falta de transparencia en las instituciones públicas. En España, la opacidad con la que actúan los Gobiernos es casi propia de países con democracias fallidas. Además, el clientelismo, sobre todo en el nivel local y en la administración instrumental de todos los niveles de gobierno (empresas públicas, fundaciones, gerencias, etc.), es muy elevado. Nuestros municipios y empresas públicas están plagados de empleados públicos que están allí por ser del partido o amigos de la persona oportuna. Empleados públicos que entraron de forma provisional y se quedaron allí de por vida, que carecen de valores de servicio público y que nunca se jugarán su puesto por defender el interés general. Es incomprensible el uso y abuso de la libre designación en la provisión de puestos en nuestras Administraciones. También es incomprensible que, salvo pequeñas excepciones, no existan mecanismos mínimamente rigurosos de evaluación del desempeño de nuestros empleados públicos. Como consecuencia, la carrera está demasiadas veces vinculada a las fidelidades personales y no a la valía y profesionalidad.(...)
Jesús Lizcano Álvarez, Antonio Garrigues Walker, Jesús Sánchez Lambás y Manuel Villoria Mendieta integran el comité de dirección de Transparencia Internacional España.
La diàgnosi que fan els autors sobre el clientelisme a les administracions públiques és diàfana. Avui em comentava un bon amic que ha tingut coneixement d'un esborrany de textque regula diferents aspectes de la direcció pública en una Administració. Aquest text reprodueix el paradigma actual. Si sempre fem el mateix sempre obtindrem els maeixos resultats
La direcció pública no s'incorpora als òrgans de l'Adminsitració clàssica. La figura continua sent l'alt càrrec nomenat i cessat per criteris polítcs. La titulació per accedir, el perfil competencial, la igualtat d'oportunitats, el mèrit i la capacitat dels aspirants es circumscriu als llocs de comandament que poden ser ocupats per funcionaris públics. D'aqui extreiem la primera conclusió: res no canvia per què tot segueixi igual.
El directiu públic és regulat a bastament pel que fa a la direcció dels ens instrumentals. Segona conclusió: s'aposta per la línia continuïsta dels contractes laborals d'alta direcció
En cas que els membres dels partits que aposten per una professionalització de la gestió pública i una Administració independent pertanyin a un corrent minoritari i que els aparells prefereixin que tot es mantingui com està podriem de considerar que, si no hi ha un canvi substancial al si dels partits actuals o una sacsejada, la direcció pública té menys futur que una estació d'esquí a Cuba
Dit això, potser molts ens hem equivocat pensant que la direcció pública era viable. Sent realistes hauriem de conceptualitzar i crear un nou paradigma que faci possible que els llocs de lliure designació a les Administracions públiques siguin només aquells de caràcter instrumental de confiança personal de l'alt càrrec. En aquest nou paradigma no té raó de ser que les subdireccions generals de caràcter tècnic siguin sotmeses al procediment de la lliure designació
S'ha d'establir un sistema de concurrència competitiva on tant el cessament com la designació siguin conseqüència del rendiment i de la trajectòria professional. Es faria un gran avenç en la professionalització dels més alts comandaments funcionarials si el cessament es vinculés a una avaluació deficient dels objectius preestablerts i no pas a criteris opacs. La nota de la permanència en el càrrec vinculada al rendiment és primordial si volem que els llocs jeràrquicament més alts del funcionariat siguin ocupats pels professionals més idonis.
1 comentari:
Me gusta el análisis Animo con el blog
Publica un comentari a l'entrada