També es podria afegir que aquesta Llei és innecessària i inoportuna. És innecessària perquè no aporta solucions als problemes existents i en crea de nous.
L’ordenament jurídic català preveu des de la Llei del 1985 i amb més èmfasi amb la modificació del 1994 la possibilitat que els processos selectius tinguin una fase de prova. Només cal que ho prevegin les bases de les convocatòries dels processos selectius.
El reglament de provisió de l’any 1997 –n’han transcorregut 11 d’anys- preveu que el Govern reguli l’avaluació de l’acompliment per tal que sigui valorat en la provisió de llocs de treball. Fins ara –i espera que esperarem- no s’ha regulat.
Els problemes actuals de la nostra ocupació pública, al meu parer, els vaig descriure en l’article següent:
http://joanmontesinosbernabe.blogspot.com/2009/11/llei-de-mesures-docupacio-publica-de_10.html
1. El reconeixement de la feina ben feta mitjançant una retribució vinculada als resultats assolits.
Una carrera professional vinculada a la trajectòria professional i, en conseqüència, a les capacitats demostrades i als mèrits assolit i avaluats
La regulació de la figura del directiu públic, figura actualment inexistent i que cal institucionalitzar per tal de disposar dels professionals més idonis i capaços
La desocupació dels llocs per manca de capacitat
El codi ètic i els valors dels servidors públics
La professionalització de la figura dels subdirectors/es generals els quals no poden ser proveïts i cessats lliurament Sent realistes hauríem de conceptualitzar i crear un nou paradigma que faci possible que els llocs de lliure designació a les Administracions públiques siguin només aquells de caràcter instrumental de confiança personal de l'alt càrrec. En aquest nou paradigma no té raó de ser que les subdireccions generals de caràcter tècnic siguin sotmeses al procediment de la lliure designacióS'ha d'establir un sistema de concurrència competitiva on tant el cessament com la designació siguin conseqüència del rendiment i de la trajectòria professional. Es faria un gran avenç en la professionalització dels més alts comandaments funcionarials si el cessament es vinculés a una avaluació deficient dels objectius preestablerts i no pas a criteris opacs. La nota de la permanència en el càrrec vinculada al rendiment és primordial si volem que els llocs jeràrquicament més alts del funcionariat siguin ocupats pels professionals més idonis.
La jornada de treball mínima de les Administracions públiques catalanes (avui per sota de les 35h setmanals)
Incloure en el seu àmbit d'aplicació el personal al servei de les institucions parlamentàries (Parlament, Síndic de Greuges, ...) que tenen uns grans privilegis
Els nous problemes que crearà la Llei d'ocupació:
La prohibició per Llei (sic) de poder classificar un lloc de treball amb doble grup d’accés. A tall d’exemple una secció de gestió econòmica a hores d’ara pot ser ocupada o bé per un funcionari del grup A o bé per un del B. La reforma prohibeix taxativament aquesta possibilitat. En canvi permet un funcionari de qualsevol cos si és del mateix grup la pugui ocupar. Per tant un veterinari, un psicòleg, un arqueòleg, un restaurador, un docent, un mosso d’esquadra, un penitenciari, etc.. poden ocupar aquest lloc i en canvi un diplomat en empresarials no. Un absurd. O no són molt més similars les competències dels cossos generals (grups A i B) que no pas la dels cossos especials? L’única explicació que li trobo és de caire corporativista. Algú ha pensat que això és una greu intromossió en els poderds 'autoorganització de les nostres administracions? Tots uniformats visca la pluralitat i la diversitat
La supressió del cos subaltern sense establir quina és l’alternativa. SI la Llei s’aprova strictu sensu tots els interins haurien de cessar. Algú ha previst que se’n farà d’aquest col·lectiu? Algú ha analitzat que en les institucions que els van laboralitzar (ex. Universitats) els costos salariasl són molt més elevats? El meu pronòstic és que passarà el mateix. Més salari per al mateixa feina
Es preveu que tothom que hagi de prestar serveis superi un procés de reclutament i no hi ha cap disposició transitòria respecte el personal temporal que actualment presta serveis. Que passarà quan cessi el personal temporal si no han superat un procés de reclutament? El Director de torn aguantarà la pressió sindical? Desaprofitarem el coneixement?
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada