dilluns, 5 de novembre del 2012

Recentralització en matèria de Funció Pública i principi de legalitat


S’ha publicat al DOGC el DICTAMEN  del CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES 11/2012, de 22 d’agost, sobre el Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.
Atesa la  profunditat de les mesures efectuades per l’Estat en matèria de Funció Pública, m’he permès fer un resum succint  d’aquest dictamen que considera contraris a la CE i a l'Estatut d'Autonomia determinats preceptes

Supressió de la paga extraordinària de desembre
L’apartat 1 de l’article 2 RDL 20/2012, quan estableix la mesura de reducció de la massa salarial dels empleats del sector públic per a l’any 2012, trobaria empara competencial en el títol de l’article 149.1.13 CE. Iaixò és així perquè es tracta d’una norma conjuntural, de formulació i abast general,que té un contingut eminentment econòmic i una incidència directa en la despesa pública de l’any 2012 i la finalitat de la qual és donar compliment als compromisos d’estabilitat pressupostària.

Mandat a les administracions públiques perquè facin aportacionsa plans de pensions o assegurances col·lectives, amb la finalitat de compensar la supressió de la paga de Nadal
L’establiment i la contribució a plans de pensions o d’assegurances col·lectives és un aspecte que s’insereix en les competències de la Generalitat en matèria de funció pública. Per tant, no forma part de les bases estatals, les quals, en aquest aspecte, resten delimitades a les retribucions bàsiques i no a les complementàries, com són aquest tipus d’aportacions econòmiques. En conseqüència, considerem que l’apartat 4 de l’article 2 RDL 20/2012 és contraria l’article 202.2 EAC.

Bases de cotització
La distinció de règims sobre el criteri de càlcul de lesbases de cotització a la Seguretat Social per a l’any 2012, resultant de l’article 5 RDL20/2012 en combinació amb la disposició final quarta, modificada per la correcció d’errades publicada en el BOE núm. 172, de 19 de juliol, no respon a cap menad’explicació objectiva ni raonable que justifiqui, per a l’assoliment de la finalitatperseguida per la norma, un tracte diferent dels empleats públics, segons si pertanyena l’Administració general de l’Estat o a la resta d’administracions públiques,i en conseqüència és contrària al principi d’igualtat de l’article 14 CE.

Reducció dels dies d’assumptes personals i vacances
Així, la valoració d’aquest conjunt d’elements i circumstàncies ens duu a sostenir que no es pot afirmar que la reducció dels dies de permís particular de 6 a 3 dels funcionaris públics pugui ser considerada com una mesura directa a efectes de la direcció de la política econòmica o pressupostària, ni de l’assoliment dels objectius d’estabilitat pressupostària que avalarien la invocació dels títols dels articles 149.1.13 i 156.2 CE. Potser podria ser considerada com una mesura complementària de tipus mediat que contribuirà a la reducció de la despesa, però això no significa que compleixi en si mateixa les exigències de la jurisprudència constitucional per obtenir l’empara dels esmentats preceptes constitucionals.
La nova redacció que dóna l’apartat u de l’article 8 del RDL 20/2012 de l’article 48 de l’EBEB relatiu al règim de permisos dels funcionaris públics és contrària a l’article 149.1.18 de la CE i vulnera l’article 136.b EAC, que estableix la competència compartida de la Generalitat per al desenvolupament dels drets i dels deures del personal al Servei de les administracions públiques catalanes.
La nova redacció que dóna l’apartat dos de l’article 8 RDL20/2012 a l’article 50 EBEP, relatiu a la durada de les vacances retribuïdes dels funcionaris públics, és contrària a l’article 149.1.18 CE per un excés de regulació de les bases del règim estatutari dels funcionaris públics i, així mateix, vulnera l’article 136.b EAC, que estableix la competència compartida de la Generalitat peral desenvolupament dels drets i dels deures del personal al servei de les administracions públiques.

Prestació econòmica en la situació d’incapacitat temporal del personal al serveide les administracions públiques, organismes i entitats dependents i òrgans constitucionals
Tot i que la regulació pot ser enquadrada en l’àmbit material de l’article 149.1.18 CE, atès que la norma no reconeix a la Generalitat la potestat de desenvolupar-la en «supòsits en què amb caràcter excepcional i degudament justificat el complement arribi al cent per cent de les retribucions que gaudeixen en cada moment» (disposició addicional divuitena RDL 12/2012), considerem que vulnera les seves competències en matèria de funció pública.
L’article 9 RDL 20/2012, segons el nostre criteri, vulnera l’article 149.1.18 CE i l’article 136.b de l’EAC

Negociació col.lectiva i drets sindicals
La suspensió o modificació unilateral per part de l’Administració de convenis o pactes que afecten el personal laboral al servei d’aquesta no vulnera la CE.
Una norma sobrevinguda amb rang de llei pot suspendre vàlidament els convenis, els pactes i els acords signats amb anterioritat

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Fa 40 anys que em dedico a la gestió pública. He dirigit subdireccions generals de personal de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya (Territori, Drets Socials, Vicepresidèncial, Univeristats i Recerca), de la Unjiversitat Pomepeu Fabrar i també la subdirecció de selecció de personal de la digrecció genral de la Funció Pública. La emva darrera etapa la he passat lcia. departaemtns deocupat desenvolupat reballat al Departament de Política territorial, d'Acció Social, Vicepresidència, a la Secretaria de Funció Pública i a la Universitat Pompeu Fabra. També he fet de gerent i director de l'ârea d'Administració Pública del Síndic de Greuges. Vaig estar membre de l'equip redactor del llibre blanc de la Funció Pública de Catalunya. Durant 25 anys he estat formador intern de l'Escola d'Adminsitració Pública de Catalunya Vaig fer de docent a la diplomatura de Gestió i Adminisiració Pública durant 5 cursos. Considero que els gestors hem de tenir un paper actiu en el debat de les polítiques públiques i socialitzar el coneixement