S’ha publicat al DOGC el DICTAMEN del CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES 11/2012,
de 22 d’agost, sobre el Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per
garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.
Atesa la profunditat de les mesures efectuades per
l’Estat en matèria de Funció Pública, m’he permès fer un resum succint d’aquest dictamen que considera contraris a la CE i a l'Estatut d'Autonomia determinats preceptes
Supressió de la paga
extraordinària de desembre
L’apartat 1 de l’article 2 RDL 20/2012, quan estableix
la mesura de reducció de la massa salarial dels empleats del sector públic per
a l’any 2012, trobaria empara competencial en el títol de l’article 149.1.13
CE. Iaixò és així perquè es tracta d’una norma conjuntural, de formulació i
abast general,que té un contingut eminentment econòmic i una incidència directa
en la despesa pública de l’any 2012 i la finalitat de la qual és donar compliment
als compromisos d’estabilitat pressupostària.
Mandat a les
administracions públiques perquè facin aportacionsa plans de pensions o
assegurances col·lectives, amb la finalitat de compensar la supressió de la
paga de Nadal
L’establiment
i la contribució a plans de pensions o d’assegurances col·lectives és un
aspecte que s’insereix en les competències de la Generalitat en matèria de
funció pública. Per tant, no forma part de les bases estatals, les quals, en
aquest aspecte, resten delimitades a les retribucions bàsiques i no a les
complementàries, com són aquest tipus d’aportacions econòmiques. En conseqüència, considerem que l’apartat 4 de l’article 2 RDL 20/2012
és contraria l’article 202.2 EAC.
Bases de cotització
La
distinció de règims sobre el criteri de càlcul de lesbases de cotització a la
Seguretat Social per a l’any 2012, resultant de l’article 5 RDL20/2012 en
combinació amb la disposició final quarta, modificada per la correcció
d’errades publicada en el BOE núm. 172, de 19 de juliol, no respon a cap
menad’explicació objectiva ni raonable que justifiqui, per a l’assoliment de la
finalitatperseguida per la norma, un tracte diferent dels empleats públics,
segons si pertanyena l’Administració general de l’Estat o a la resta
d’administracions públiques,i en conseqüència és contrària al
principi d’igualtat de l’article 14 CE.
Reducció dels dies
d’assumptes personals i vacances
Així,
la valoració d’aquest conjunt d’elements i circumstàncies ens duu a sostenir
que no es pot afirmar que la reducció dels dies de permís particular de 6 a 3
dels funcionaris públics pugui ser considerada com una mesura directa a efectes
de la direcció de la política econòmica o pressupostària, ni de l’assoliment
dels objectius d’estabilitat pressupostària que avalarien la invocació dels
títols dels articles 149.1.13 i 156.2 CE. Potser podria ser considerada com una
mesura complementària de tipus mediat que contribuirà a la reducció de la
despesa, però això no significa que compleixi en si mateixa les exigències de
la jurisprudència constitucional per obtenir l’empara dels esmentats preceptes
constitucionals.
La nova redacció que dóna l’apartat u de l’article
8 del RDL 20/2012 de l’article 48 de l’EBEB relatiu al règim de permisos dels
funcionaris públics és contrària a l’article 149.1.18 de la CE i vulnera
l’article 136.b EAC,
que estableix la competència compartida de la Generalitat per al
desenvolupament dels drets i dels deures del personal al Servei de les
administracions públiques catalanes.
La nova redacció que dóna l’apartat dos de
l’article 8 RDL20/2012 a l’article 50 EBEP, relatiu a la durada de les vacances
retribuïdes dels funcionaris públics, és contrària a l’article 149.1.18 CE per
un excés de regulació de les bases del règim estatutari dels funcionaris
públics i, així mateix, vulnera l’article 136.b EAC, que
estableix la competència compartida de la Generalitat peral desenvolupament
dels drets i dels deures del personal al servei de les administracions
públiques.
Prestació econòmica
en la situació d’incapacitat temporal del personal al serveide les
administracions públiques, organismes i entitats dependents i òrgans
constitucionals
Tot
i que la regulació pot ser enquadrada en l’àmbit material de l’article 149.1.18
CE, atès que la norma no reconeix a la Generalitat la potestat de
desenvolupar-la en «supòsits en què amb caràcter excepcional i degudament
justificat el complement arribi al cent per cent de les retribucions que
gaudeixen en cada moment» (disposició addicional divuitena RDL 12/2012),
considerem que vulnera les seves competències en matèria de funció pública.
L’article 9 RDL 20/2012, segons el nostre criteri,
vulnera l’article 149.1.18 CE i l’article 136.b de l’EAC
Negociació col.lectiva i
drets sindicals
La suspensió o modificació unilateral per part de
l’Administració de convenis o pactes que afecten el personal laboral al servei
d’aquesta no vulnera la CE.
Una norma sobrevinguda
amb rang de llei pot suspendre vàlidament els convenis, els pactes i els acords
signats amb anterioritat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada