dimecres, 24 de juliol del 2013

Els articles 48 i 49 de l’EBEP i la seva controvèrsia aplicativa davant la Llei catalana 8/2006

Els articles 48 i 49 de l’EBEP i la seva controvèrsia aplicativa davant la Llei catalana 8/2006, de mesures de conciliació. Problemes i respostes sobre la preferència de norma aplicable als funcionaris locals catalans (extret de http://www.diba.cat/web/assistenciagovernlocal/butlleti-e-dibarh/-butlletidigital/detallIndex/edibaRH/3/29185)

(...)
Els permisos de l'article 48 de la norma estatal operen, així, amb caràcter supletori i mínim, és a dir, no poden ser, en cap cas, limitatius de les competències de desenvolupament de les Comunitats Autònomes. El Tribunal Constitucional entén, i d'acord amb la seva sentència de 15 d'octubre, que s'ha de permetre a les Comunitats Autònomes desenvolupar la seva opció política, i que poden ser diferents a aquelles mesures aplicades per l'Administració General de l'Estat. Així, en cas d'existir normativa autonòmica en la matèria, com és el cas català, s'aplica aquesta en tot el seu conjunt, tot i que en alguns casos la normativa estatal sigui més favorable.

En síntesi, (...), en el moment en què la Comunitat Autònoma té competència sobre una matèria, l'Estat no pot limitar-la ni posar impediments per al seu desenvolupament. A nivell pràctic, doncs, encara que l'article 48 de l'EBEP tingui consideració de bàsic, no pot comportar, en cap cas, la derogació o no aplicació de la Llei Catalana 8/2006. L'EBEP únicament serà normativa de referència, atenent el seu caràcter supletori, quan no existeixi normativa de desenvolupament en matèria de permisos i llicències.

En efecte, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeix competències exclusives en matèria de funció pública a la Generalitat, per tant, la normativa estatal, reitera el Magistrat, ha de permetre desenvolupar l'opció política catalana, respectant el principi de coordinació però garantint espais per a l'autonomia organitzativa.

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Fa 40 anys que em dedico a la gestió pública. He dirigit subdireccions generals de personal de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya (Territori, Drets Socials, Vicepresidèncial, Univeristats i Recerca), de la Unjiversitat Pomepeu Fabrar i també la subdirecció de selecció de personal de la digrecció genral de la Funció Pública. La emva darrera etapa la he passat lcia. departaemtns deocupat desenvolupat reballat al Departament de Política territorial, d'Acció Social, Vicepresidència, a la Secretaria de Funció Pública i a la Universitat Pompeu Fabra. També he fet de gerent i director de l'ârea d'Administració Pública del Síndic de Greuges. Vaig estar membre de l'equip redactor del llibre blanc de la Funció Pública de Catalunya. Durant 25 anys he estat formador intern de l'Escola d'Adminsitració Pública de Catalunya Vaig fer de docent a la diplomatura de Gestió i Adminisiració Pública durant 5 cursos. Considero que els gestors hem de tenir un paper actiu en el debat de les polítiques públiques i socialitzar el coneixement