Els articles 48 i 49 de l’EBEP i la seva controvèrsia
aplicativa davant la Llei catalana 8/2006, de mesures de conciliació. Problemes
i respostes sobre la preferència de norma aplicable als funcionaris locals
catalans (extret de http://www.diba.cat/web/assistenciagovernlocal/butlleti-e-dibarh/-butlletidigital/detallIndex/edibaRH/3/29185)
(...)
Els permisos de l'article 48 de la norma estatal operen,
així, amb caràcter supletori i mínim, és a dir, no poden ser, en cap cas,
limitatius de les competències de desenvolupament de les Comunitats Autònomes.
El Tribunal Constitucional entén, i d'acord amb la seva sentència de 15
d'octubre, que s'ha de permetre a les Comunitats Autònomes desenvolupar la seva
opció política, i que poden ser diferents a aquelles mesures aplicades per
l'Administració General de l'Estat. Així, en cas d'existir normativa autonòmica
en la matèria, com és el cas català, s'aplica aquesta en tot el seu conjunt,
tot i que en alguns casos la normativa estatal sigui més favorable.
En síntesi, (...), en el moment en què la Comunitat Autònoma
té competència sobre una matèria, l'Estat no pot limitar-la ni posar
impediments per al seu desenvolupament. A nivell pràctic, doncs, encara que
l'article 48 de l'EBEP tingui consideració de bàsic, no pot comportar, en cap
cas, la derogació o no aplicació de la Llei Catalana 8/2006. L'EBEP únicament
serà normativa de referència, atenent el seu caràcter supletori, quan no
existeixi normativa de desenvolupament en matèria de permisos i llicències.
En efecte, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeix
competències exclusives en matèria de funció pública a la Generalitat, per
tant, la normativa estatal, reitera el Magistrat, ha de permetre desenvolupar
l'opció política catalana, respectant el principi de coordinació però garantint
espais per a l'autonomia organitzativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada