dimecres, 21 de maig del 2008

Mobilitat sense límits

L'índex de rotació és un indicador rellevant per analitzar el clima laboral d'una organització i el grau de satisfacció dels seus professionals.
Aquest indicador comença a esvair-se del meu model de gestió de persones i a esborrar-se de les meves conviccions.
En els darrers anys algunes institucions publiquen diàriament en la pàgina d'inici dels seus portals dels empleats les ofertes de totes les vacants que es van generant. Aquestes ofertes tenen com a destinataris els seus propis empleats (mercat intern), ja que per accedir al portal cal ser empleat de la mateixa institució.
Em comentava una col.lega que en una setmana es poden comptabilitzar fins a un centenar d'ofertes de llocs de treball que han de ser coberts de forma transitòria o no permanent. Un cop ocupats aquests llocs amb personal propi s'hauran originat un nou centenar de vacants, que s'hauran d'ocupar mitjançant el procediment abans esmentat. I així infinit nombre de vegades....
En una sessió de pluja d'idees van sorgir, entre altres, com a efectes d'aquestes pràctiques, sense ànim de ser exhaustius, els següents:
  • Encadenament innecessari de processos selectius
  • Rotació indesitjada de professionals
  • Pèrdua de coneixement en les unitats i minva de la qualitat en la prestació dels serveis
  • Selecció endogàmica.
  • Minva de la productivitat durant el temps de la seva jornada laboral que diàriament els empleats i empleades poden dedicar a analitzar les ofertes, preparar currículums, participar en les proves, interessar-se pel resultat,....
  • El nombre d'hores que les unitats de personal dediquen a reclutar personal temporal s'ha incrementat en la mateixa proporció que s'ha incrementat el nombre de vacants
  • S'incrementa el nombre d'aspirants que seleccionats que desisteixen del nou lloc ja que la unitat on presten servies els hi han fet una OPA per retenir-los
  • Augment del nombre de professionals que tenen una relació de serveis no permanent
  • Els i les interines més "espavilitats" fugeixen del seu lloc quan aquest és objecte d'oferta o concurs de trasllats.
  • Increment del nombre de funcionaris que ocupen un lloc amb caràcter provisional
  • Els empleats i les organitzacions defensores dels seus drets estan integrant en el seus models mentals la mobilitat com un dret il.limitat no sotmès a les necessitats dels serveis ni a l'interès públic

3 comentaris:

Maite ha dit...

Encara faltarien algunes reflexions:

Perquè es fan importants esforços en la selecció "provisional" a l'hora d'utilitzar sistemes de selecció orientats a la cerca de la idoneïtat dels candidats als llocs (proves, psicotècnics, entrevistes...) i, en canvi, el sistema de selecció "oficial" continua amb el gruix de les proves de caràcter memorístic?

És eficient mantenir dos sistemes de selecció diferents?

I, més imporant encara, s'ha d'analitzar especialment l'efecte negatiu que aquesta excessiva rotació comporta o pot comportar en la prestació dels serveis públics, que, a la fi, és l'objectiu de la nostra tasca professional.

Anònim ha dit...

Vull recordar que la publicació a EPOCA de les ofertes de llocs de treball vacants està prevista al punt 6.3.del III Acord, precisament com una garantia de transparència en els procesos selectius provisionals a l'administració. Que el sistema hagi esdevingut una perversió i ara s'oferta fins i tot el que ja te candidat, no ens ha d'extranyar, atesos els aires que circulen per la nostra cada cop més emmalaltida funció pública. Una puntualització: es diu que hi ha una minva de "productivitat" pel temps que els treballadors dediquen a consultar les ofertes, fer currículums etc. Crec que abans de fer aquesta afirmació els gestors públics haurien de tenir clar qué s'entén per ser productiu o no en l'àmbit de l'administració pública. D'altra banda, demanaria que no es comparés l'administració de la Generalitat amb una empresa privada: aquesta última no és una, són moltes, i la seva creació depén de la iniciativa d'una o varies persones. Obvia dir que el seu funcionament i les seves finalitats són tan variades com empreses i sectors hi ha al món. L'administració de la Generalitat, si s'ha de comparar en la seva gestió, hauria de ser amb d'altres administracions. I una darrera reflexió: si existís una veritable carrera administrativa, i es fomentés el benestar de l'empleat públic, tal vegada no hi hauria aquest ball de currículums i ofertes que ,sembla ser, fan anar de bòlit als serveis de personal.

Jaume Montesinos ha dit...

Hola Joan,

el meu nom és Jaume Montesinos i et volia demanar si per favor pots corregir l'adreça de correu electrònic que tens configurada perquè no paren d'arribar-me correus dient-me que hi ha gent que ha escrit al teu blog.

Gràcies!

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Fa 40 anys que em dedico a la gestió pública. He dirigit subdireccions generals de personal de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya (Territori, Drets Socials, Vicepresidèncial, Univeristats i Recerca), de la Unjiversitat Pomepeu Fabrar i també la subdirecció de selecció de personal de la digrecció genral de la Funció Pública. La emva darrera etapa la he passat lcia. departaemtns deocupat desenvolupat reballat al Departament de Política territorial, d'Acció Social, Vicepresidència, a la Secretaria de Funció Pública i a la Universitat Pompeu Fabra. També he fet de gerent i director de l'ârea d'Administració Pública del Síndic de Greuges. Vaig estar membre de l'equip redactor del llibre blanc de la Funció Pública de Catalunya. Durant 25 anys he estat formador intern de l'Escola d'Adminsitració Pública de Catalunya Vaig fer de docent a la diplomatura de Gestió i Adminisiració Pública durant 5 cursos. Considero que els gestors hem de tenir un paper actiu en el debat de les polítiques públiques i socialitzar el coneixement