L'Organització de les Nacions Unides ha definit la corrupció com l’abús de poder per al benefici privat. Així mateix, el Consell d’Europa va adoptar l’any 2002 la decisió d’aprovar un Codi Europeu de Conducta per a la Integritat Política dels Representants locals i Regionals electes, i, encara posteriorment, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies va aprovar el Codi del Bon Govern Local.
Aquests documents mostren la preocupació per les situacions de corrupció i fan un seguit de recomanacions en matèria d’ètica i bon govern per a les institucions locals.
Com sigui que la corrupció és una amenaça molt greu contra la democràcia, la confiança de la ciutadania en les institucions, els drets humans i el progrés social i econòmic, qualsevol institució pública haurà d’enfortir i actualitzar les seves polítiques de prevenció de la corrupció.
I. Instruments per identificar els riscos de corrupció
Conèixer la realitat i la situació interna de la Institució de la qual es parteix, des de l’òptica de la gestió dels riscos de corrupció, és fonamental per garantir l’eficàcia dels instruments que cal emprar per reforçar els sistemes d’integritat institucional. Així doncs, la diagnosi de la situació inicial ens permet identificar i conèixer les àrees de l’organització més exposades a la corrupció.
En el document Identificar i gestionar els riscos de corrupció. Orientacions per als directius públics, que és pot consultar al web de l’Oficina Antifrau de Catalunya (www.antifrau.cat), es relacionen algunes funcions i situacions que poden generar oportunitats de corrupció, entre les quals trobem:
Administració de recursos públics: compres, contractacions, encàrrecs d’informes i estudis, consultories externes, subvencions, ajuts, gestió econòmica financera, recaptació de taxes.
Funcions de regulació, inspecció i sanció: llicències i autoritzacions, multes i sancions, condonació o ajornaments de deutes, exercici de funcions d’autoritat, de fe pública, auditoria i control financer.
Autoritzacions urbanístiques, d’activitats i d’altres: requalificacions de sòl, llicències.
Gestió de personal: selecció, avaluació i promoció, gestió de la nòmina, hores extres, dietes, incompatibilitats, conflictes d’interessos.
Relacions amb ens externs: relacions amb organitzacions privades, acceptació d’invitacions i regals, activitats comercials d’ens públics.
D’altres situacions: cossos policials en general, ús de targeta de crèdit institucional.
Aquesta relació de funcions i situacions que poden generar oportunitats de corrupció és un bon guiatge per decidir sobre quins àmbits volem incidir especialment
II. Instruments per reforçar els sistemes d’integritat institucional.
A continuació relacionem un seguit d’instruments que es poden utilitzar per actualitzar i reforçar els sistemes d’integritat institucional.
II. 1 Instruments de disseny organitzatiu
II.1.a) Manuals de processos crítics
És clau disposar d’un mapa d’aquells processos que generen oportunitats de corrupció i d’un manual dels procediments associats. En tots aquests procediments s’hauran d’incorporar activitats que promoguin la transparència, el retiment de comptes, el control, l’objectivitat i la qualitat democràtica, per tal de reduir els riscos de corrupció.
Per posar un exemple, en el cas del procés de selecció de personal, el procediment ha d’incorporar accions que, entre d’altres, garanteixin l’anonimat dels aspirants durant totes les fases del procés i especialment durant la correcció de les proves i els exercicis d’avaluació; la publicitat de la convocatòria; la publicitat de les proves, els criteris i les plantilles de correcció, garanties sobre l’anonimat i la custòdia de les proves, la professionalitat dels membres del tribunal, l'absència de conflictes d’interessos, l' avaluació del procés en termes d’eficàcia, eficiència i qualitat, etc.
II.1. b) Dissenyar un catàleg de competències professionals
Les competències conformen un catàleg que serà comú per elaborar els perfils dels llocs de treball de la institució. En funció de l’equip de treball, del nivell de responsabilitat i de la categoria professional, les competències s’han de materialitzar en conductes diferents.
Cadascuna d’aquestes competències està prèviament definida i disposa d'un conjunt de comportaments associats que permeten avaluar de manera objectiva el grau en què una persona té assolit un nivell competencial, mitjançant evidències de comportament.
A mode d'exemple, la competència clau de "Compromís amb el servei públic i amb la ciutadania" es pot definir com la capacitat de conèixer i comprendre les característiques específiques de l’Ajuntament com a servei públic i d’actuar de manera ètica en coherència amb els valors que la inspiren, cercant l’acompliment de la seva missió.
En consonància amb el que s'ha esmentat, es poden establir, entre d’altres, els comportaments associats següents:
- Defineix mecanismes per conèixer el grau de satisfacció dels usuaris respecte a la seva unitat.
- S'assegura que l'equip actua amb una orientació de servei cap a la ciutadania.
- S’assegura de gestionar els riscos de corrupció de la seva unitat.
- En tot moment, el seu comportament ètic és un model que ha de seguir l’equip.
- Actua amb transparència i sempre pot explicar el perquè de les decisions i actuacions.
- Mostra un alt nivell d’implicació amb el servei públic, el càrrec i amb el seu equip.
Aquests comportaments es valoraran a través d’una avaluació de 360 graus.
II. 2 El web institucional: un instrument per incrementar la transparència
Des de l’òptica del control de la corrupció cal garantir un accés adequat a la informació, salvaguardant el dret a la intimitat, la legislació de protecció de dades i, quan escaigui, els requeriments de seguretat que calguin. La transparència opera com un mecanisme preventiu que obliga els empleats públics a anticipar les conseqüències negatives dels comportaments poc ètics.
Entre la informació que es pot posar a l’abast de la ciutadania a través del web corporatiu es poden incloure, entre altres:
- Els informes tècnics elaborats tant per professionals interns com externs.
- La declaració dels ingressos declarats dels membres i familiars de 1r grau dels òrgans de govern i altres persones que ocupen càrrecs rellevants o que realitzen funcions més exposades a situacions de conflicte d’interessos o de discrecionalitat en la presa de decisions.
- La declaració del patrimoni personal i familiar dels membres dels òrgans de govern i la d'altres persones que ocupen càrrecs rellevants o realitzen funcions més exposades a situacions de conflicte d’interessos o de discrecionalitat en la presa de decisions.
- Les agendes públiques dels membres dels òrgans de govern i d’altres persones amb responsabilitats significatives, especialment pel que fa als contactes externs amb empreses i entitats privades, particulars i càrrecs polítics i sindicals.
- Les decisions rellevants en l’àmbit urbanístic, especialment les referides a requalificacions i compensacions urbanístiques, amb indicació dels motius d’aquestes decisions.
- La relació mensual de personal que percep hores extraordinàries i el seu import.
- Les factures de les despeses de representació.
- Les subvencions i els ajuts atorgats i les persones físiques o jurídiques que n’han estat beneficiàries, com també les cessions de béns públics en favor d’ens privats.
- Els contractes menors atorgats i els seus beneficiaris.
- El grau d’acompliment dels objectius de gestió de la institució i l’estat de les finances.
II. 3 Instruments per socialitzar el personal en els valors del servei públic
La codificació d’uns valors no garanteix un comportament ètic, si bé és àmpliament acceptat que els servidors públics han de conèixer, no tan sols els principis bàsics i estàndards que apliquin a la seva comesa professional, sinó els límits del que s’entén per un comportament acceptable.
Els codis de conducta són útils per fomentar mecanismes d’exigència de responsabilitat i per difondre entre els professionals els valors inspiradors de conductes èticament adequades.
En aquest context podem fer les actuacions següents:
- Incorporar en els manuals d’acollida del nou personal el Codi de conducta establert a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.
- Difondre el codi de conducta entre tots els servidors i servidores públics.
- Fer un programa formatiu sobre ètica pública que generi actituds de rebuig a conductes indesitjables.
- Incorporar en els processos selectius proves on s’avaluïn els comportaments ètics mitjançant la selecció per competències.
- Promoure codis deontològics en els col·lectius que per la seva especificitat són més exposats als riscos de corrupció.
II. 4 Instruments per millorar la qualitat democràtica i el retiment de comptes
En la línia del que s'ha exposat i amb vista a la millora de la qualitat democràtica i el retiment de comptes, cal dur a terme les actuacions següents.
- Aprovar un codi de Bon Govern. Aquest codi tindrà com a pilars bàsics la transparència, el retiment de comptes, la responsabilització en la gestió, la regulació dels conflictes d’interessos, l’ètica i la funció pública professional.
- Incorporar l’oposició a les comissions de control i seguiment de la contractació.
- Crear la figura del/de la Síndic/a de Greuges en tots els Ajuntaments.
- Incorporar ciutadans de reconegut prestigi ètic als consells d’administració de les empreses públiques.
- Elaborar una carta de serveis de la ciutadania on s’explicitin els seus drets, els serveis que es poden exigir i els seus estàndards de qualitat.
- Incorporar al web corporatiu una bústia de queixes i suggeriments, amb els consegüents estàndards de servei.
I. 5 Instruments normatius
La normativa pròpia de la Institució ha de ser revisada per tal d’incorporar aquelles mesures que contribueixin a reduir els riscos de corrupció. Cal ser conscients que determinada normativa ha ser modificada per les assemblees legislatives, al mateix temps que l’Adminsitració –en l’esfera pròpia de les seves decisions- pot fer canvis orientats a millorar la seva política d’integritat.
- Per exemple, es pot elaborar una norma que obligui, en cas dels contractes menors, a disposar d’un mínim de tres ofertes i que estipuli l’adjudicació del contracte sempre a l’oferta econòmica més avantatjosa. També es pot determinar que ens els concursos de contractació com a mínim el 50% de la puntuació s’atorgarà a l’oferta econòmicament més avantatjosa.
- Així mateix, es pot adoptar la mesura d'establir que les empreses privades col·laboradores tinguin definida una política d’integritat mitjançant el document corresponent que permeti a l’Administració conèixer els mitjans per prevenir els riscos de corrupció.
- Normativitzar el deure d’indicar sempre els motius de les decisions discrecionals.
- Elaborar una norma interna per reforçar l’objectivitat en la concessió de les subvencions i la justificació de les despeses.
Aquests documents mostren la preocupació per les situacions de corrupció i fan un seguit de recomanacions en matèria d’ètica i bon govern per a les institucions locals.
Com sigui que la corrupció és una amenaça molt greu contra la democràcia, la confiança de la ciutadania en les institucions, els drets humans i el progrés social i econòmic, qualsevol institució pública haurà d’enfortir i actualitzar les seves polítiques de prevenció de la corrupció.
I. Instruments per identificar els riscos de corrupció
Conèixer la realitat i la situació interna de la Institució de la qual es parteix, des de l’òptica de la gestió dels riscos de corrupció, és fonamental per garantir l’eficàcia dels instruments que cal emprar per reforçar els sistemes d’integritat institucional. Així doncs, la diagnosi de la situació inicial ens permet identificar i conèixer les àrees de l’organització més exposades a la corrupció.
En el document Identificar i gestionar els riscos de corrupció. Orientacions per als directius públics, que és pot consultar al web de l’Oficina Antifrau de Catalunya (www.antifrau.cat), es relacionen algunes funcions i situacions que poden generar oportunitats de corrupció, entre les quals trobem:
Administració de recursos públics: compres, contractacions, encàrrecs d’informes i estudis, consultories externes, subvencions, ajuts, gestió econòmica financera, recaptació de taxes.
Funcions de regulació, inspecció i sanció: llicències i autoritzacions, multes i sancions, condonació o ajornaments de deutes, exercici de funcions d’autoritat, de fe pública, auditoria i control financer.
Autoritzacions urbanístiques, d’activitats i d’altres: requalificacions de sòl, llicències.
Gestió de personal: selecció, avaluació i promoció, gestió de la nòmina, hores extres, dietes, incompatibilitats, conflictes d’interessos.
Relacions amb ens externs: relacions amb organitzacions privades, acceptació d’invitacions i regals, activitats comercials d’ens públics.
D’altres situacions: cossos policials en general, ús de targeta de crèdit institucional.
Aquesta relació de funcions i situacions que poden generar oportunitats de corrupció és un bon guiatge per decidir sobre quins àmbits volem incidir especialment
II. Instruments per reforçar els sistemes d’integritat institucional.
A continuació relacionem un seguit d’instruments que es poden utilitzar per actualitzar i reforçar els sistemes d’integritat institucional.
II. 1 Instruments de disseny organitzatiu
II.1.a) Manuals de processos crítics
És clau disposar d’un mapa d’aquells processos que generen oportunitats de corrupció i d’un manual dels procediments associats. En tots aquests procediments s’hauran d’incorporar activitats que promoguin la transparència, el retiment de comptes, el control, l’objectivitat i la qualitat democràtica, per tal de reduir els riscos de corrupció.
Per posar un exemple, en el cas del procés de selecció de personal, el procediment ha d’incorporar accions que, entre d’altres, garanteixin l’anonimat dels aspirants durant totes les fases del procés i especialment durant la correcció de les proves i els exercicis d’avaluació; la publicitat de la convocatòria; la publicitat de les proves, els criteris i les plantilles de correcció, garanties sobre l’anonimat i la custòdia de les proves, la professionalitat dels membres del tribunal, l'absència de conflictes d’interessos, l' avaluació del procés en termes d’eficàcia, eficiència i qualitat, etc.
II.1. b) Dissenyar un catàleg de competències professionals
Les competències conformen un catàleg que serà comú per elaborar els perfils dels llocs de treball de la institució. En funció de l’equip de treball, del nivell de responsabilitat i de la categoria professional, les competències s’han de materialitzar en conductes diferents.
Cadascuna d’aquestes competències està prèviament definida i disposa d'un conjunt de comportaments associats que permeten avaluar de manera objectiva el grau en què una persona té assolit un nivell competencial, mitjançant evidències de comportament.
A mode d'exemple, la competència clau de "Compromís amb el servei públic i amb la ciutadania" es pot definir com la capacitat de conèixer i comprendre les característiques específiques de l’Ajuntament com a servei públic i d’actuar de manera ètica en coherència amb els valors que la inspiren, cercant l’acompliment de la seva missió.
En consonància amb el que s'ha esmentat, es poden establir, entre d’altres, els comportaments associats següents:
- Defineix mecanismes per conèixer el grau de satisfacció dels usuaris respecte a la seva unitat.
- S'assegura que l'equip actua amb una orientació de servei cap a la ciutadania.
- S’assegura de gestionar els riscos de corrupció de la seva unitat.
- En tot moment, el seu comportament ètic és un model que ha de seguir l’equip.
- Actua amb transparència i sempre pot explicar el perquè de les decisions i actuacions.
- Mostra un alt nivell d’implicació amb el servei públic, el càrrec i amb el seu equip.
Aquests comportaments es valoraran a través d’una avaluació de 360 graus.
II. 2 El web institucional: un instrument per incrementar la transparència
Des de l’òptica del control de la corrupció cal garantir un accés adequat a la informació, salvaguardant el dret a la intimitat, la legislació de protecció de dades i, quan escaigui, els requeriments de seguretat que calguin. La transparència opera com un mecanisme preventiu que obliga els empleats públics a anticipar les conseqüències negatives dels comportaments poc ètics.
Entre la informació que es pot posar a l’abast de la ciutadania a través del web corporatiu es poden incloure, entre altres:
- Els informes tècnics elaborats tant per professionals interns com externs.
- La declaració dels ingressos declarats dels membres i familiars de 1r grau dels òrgans de govern i altres persones que ocupen càrrecs rellevants o que realitzen funcions més exposades a situacions de conflicte d’interessos o de discrecionalitat en la presa de decisions.
- La declaració del patrimoni personal i familiar dels membres dels òrgans de govern i la d'altres persones que ocupen càrrecs rellevants o realitzen funcions més exposades a situacions de conflicte d’interessos o de discrecionalitat en la presa de decisions.
- Les agendes públiques dels membres dels òrgans de govern i d’altres persones amb responsabilitats significatives, especialment pel que fa als contactes externs amb empreses i entitats privades, particulars i càrrecs polítics i sindicals.
- Les decisions rellevants en l’àmbit urbanístic, especialment les referides a requalificacions i compensacions urbanístiques, amb indicació dels motius d’aquestes decisions.
- La relació mensual de personal que percep hores extraordinàries i el seu import.
- Les factures de les despeses de representació.
- Les subvencions i els ajuts atorgats i les persones físiques o jurídiques que n’han estat beneficiàries, com també les cessions de béns públics en favor d’ens privats.
- Els contractes menors atorgats i els seus beneficiaris.
- El grau d’acompliment dels objectius de gestió de la institució i l’estat de les finances.
II. 3 Instruments per socialitzar el personal en els valors del servei públic
La codificació d’uns valors no garanteix un comportament ètic, si bé és àmpliament acceptat que els servidors públics han de conèixer, no tan sols els principis bàsics i estàndards que apliquin a la seva comesa professional, sinó els límits del que s’entén per un comportament acceptable.
Els codis de conducta són útils per fomentar mecanismes d’exigència de responsabilitat i per difondre entre els professionals els valors inspiradors de conductes èticament adequades.
En aquest context podem fer les actuacions següents:
- Incorporar en els manuals d’acollida del nou personal el Codi de conducta establert a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.
- Difondre el codi de conducta entre tots els servidors i servidores públics.
- Fer un programa formatiu sobre ètica pública que generi actituds de rebuig a conductes indesitjables.
- Incorporar en els processos selectius proves on s’avaluïn els comportaments ètics mitjançant la selecció per competències.
- Promoure codis deontològics en els col·lectius que per la seva especificitat són més exposats als riscos de corrupció.
II. 4 Instruments per millorar la qualitat democràtica i el retiment de comptes
En la línia del que s'ha exposat i amb vista a la millora de la qualitat democràtica i el retiment de comptes, cal dur a terme les actuacions següents.
- Aprovar un codi de Bon Govern. Aquest codi tindrà com a pilars bàsics la transparència, el retiment de comptes, la responsabilització en la gestió, la regulació dels conflictes d’interessos, l’ètica i la funció pública professional.
- Incorporar l’oposició a les comissions de control i seguiment de la contractació.
- Crear la figura del/de la Síndic/a de Greuges en tots els Ajuntaments.
- Incorporar ciutadans de reconegut prestigi ètic als consells d’administració de les empreses públiques.
- Elaborar una carta de serveis de la ciutadania on s’explicitin els seus drets, els serveis que es poden exigir i els seus estàndards de qualitat.
- Incorporar al web corporatiu una bústia de queixes i suggeriments, amb els consegüents estàndards de servei.
I. 5 Instruments normatius
La normativa pròpia de la Institució ha de ser revisada per tal d’incorporar aquelles mesures que contribueixin a reduir els riscos de corrupció. Cal ser conscients que determinada normativa ha ser modificada per les assemblees legislatives, al mateix temps que l’Adminsitració –en l’esfera pròpia de les seves decisions- pot fer canvis orientats a millorar la seva política d’integritat.
- Per exemple, es pot elaborar una norma que obligui, en cas dels contractes menors, a disposar d’un mínim de tres ofertes i que estipuli l’adjudicació del contracte sempre a l’oferta econòmica més avantatjosa. També es pot determinar que ens els concursos de contractació com a mínim el 50% de la puntuació s’atorgarà a l’oferta econòmicament més avantatjosa.
- Així mateix, es pot adoptar la mesura d'establir que les empreses privades col·laboradores tinguin definida una política d’integritat mitjançant el document corresponent que permeti a l’Administració conèixer els mitjans per prevenir els riscos de corrupció.
- Normativitzar el deure d’indicar sempre els motius de les decisions discrecionals.
- Elaborar una norma interna per reforçar l’objectivitat en la concessió de les subvencions i la justificació de les despeses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada