El Directiu Públic a Castella-La Manxa. Polítics o professionals?

L’article 13de l’EBEB assenyala els principis que han de regir en la regulació del Directiu Públic (d’ara en endavant DP) http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Normativa/Arxius/estatuto_basico_empleado_publico.pdf

Configura aquesta figura com potestativa en virtut de la potestat d’autoorganització de cada Administració Pública i preveu que els Governs autonòmics estableixin el seu règim jurídic. A Castella La Manxa, recentment, ha estat el poder legislatiu qui ha determinat les característiques principals del DP.

Així doncs, la Llei 4/2011, de 10 de març, de l’Ocupació Pública de Castella-La manxa regula la figura del directiu públic.
http://www.boe.es/boe/dias/2011/05/02/pdfs/BOE-A-2011-7752.pdf


Concepte

És directiu públic qui, sota la dependència dels òrgans que es determinin reglamentàriament per l’Administració corresponent, assumeix, amb un alt nivell d’autonomia, la gerència professional de programes o polítiques públiques i la responsabilitat de l’acompliment dels seus objectius.
La funció directiva professional inclou la direcció, coordinació, avaluació i millora dels serveis, recursos o programes pressupostaris assignats, així com el retiment periòdic de comptes que tindrà una periodicitat mínima anual.


Requisits per ser designat DP
S’aposta per la funcionarització en establir els requisits personals següents:

Acreditar capacitats directives de la forma que es determini reglamentàriament
Ser funcionari de carrera del grup A de qualsevol Administració Pública

Això no obstant, en cas que una Administració no disposi de personal funcionari competent per a l’exercici de determinades funcions directives es pot designar personal laboral, sempre que:
El lloc estigui classificat com a de personal laboral a la RLT
Aquest personal acrediti capacitats directives
Les funcions no impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals

L’article 6 de la Llei abans esmentada en el seu núm. 2 determina les funcions que impliquen la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques en la salvaguarda dels interessos generals.
La relació de funcions és la següent:

a) La instrucción o la elaboración de propuestas de resolución en procedimientos administrativos.
b) La inspección, vigilancia o control del cumplimiento de normas o resoluciones administrativas.
c) La emanación de órdenes de policía.
d) El control y fiscalización interna de la gestión económico-financiera y presupuestaria.
e) La contabilidad.
f) Las de tesorería.
g) La fe pública.
h) La recaudación.
i) La inscripción, anotación, cancelación y demás actos de administración de registros públicos.
j) El asesoramiento legal preceptivo.

Criteris per a la selecció del DP
El personal directiu és designat pel sistema de lliure designació i es farà de forma discrecional atenent a principis de mèrit, capacitat i idoneïtat
Es garanteix la concurrència competitiva i la publicitat la convocatòria de selecció
L’única novetat –que no és baladí- que s’introdueix respecte a l’EBEB és l’establiment del sistema de lliure designació com a forma de provisió del lloc

Motius de cessament del DP

S’estableixen tres supòsits:
Per les causes previstes per al personal funcionari (remoció, jubilació, sanció disciplinària,...)
Decisió discrecional de l’òrgan que el va designar
Avaluació negativa de la seva gestió.

D’aquests, em permeto de destacar el segon, ja que al meu entendre no obeeix a criteris de mèrit cpacitat.

Retribucions del DP
Estableix els mateixos conceptes retributius que tenen la resta de personal funcionari i afegeix que percebrà un incentiu per objectius

D’altres condicions de treball
Se’ls aplica el règim jurídic dels funcionaris públics. Pel que fa al personal laboral se li aplica la regulació de la jornada de treball, permisos, vacances, els deures, el codi de conducta i el règim disciplinari del personal funcionari

Valoració.
El DP en la norma analitzada assumeix la gerència professional.

La Real Academia de la Lengua española equipara gerència al càrrec de gerent i determina que un gerent és la persona que lleva la gestión administrativa de una empresa o institución.

Si ens quedem només amb els termes i no analitzem amb profunditat la figura del DP podríem entendre a l’Administració analtizada s’ha separat de forma nítida la gestió de la política, ja que la responsabilitat gerencial implica ser el màxim responsable de la gestió administrativa dels programes o polítiques públiques i la responsabilitat de l’acompliment dels seus objectius.


Això no obstant, com dèiem anteriorment, tant la designació com el cessament del directiu públic es pot fer discrecionalment Aquest fet afebleix, al meu entendre, de forma notòria la posició del DP i tendeix a configurar com a personal eventual la direcció pública.

Sembla que s’hagi volgut equiparar considerablement el DP amb les actuals subdireccions generals tant pel que fa al sistema de provisió –la lliure designació- com a l’establiment del mateix règim jurídic del personal funcionari. A més s’han afegit característiques pròpies de la regulació del personal de confiança política, com és el personal eventual. D’aquesta manera observem que la condició de DP no constitueix un mèrit per a l’accés a l’ocupació pública.

Aquesta darrera previsió és inherent en el nostre ordenament jurídic a la condició de personal eventual. La seva justificació rau en el fet que l’accés a la condició de personal eventual no es regeix pels principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, ja que el nomenant i el cessament són lliures.

La professionalització de la DP implica reforçar les garanties d’accés i permanència en el lloc sota criteris únicament i exclusivament professionals. En aquesta línia la selecció i el cessament s’ha de vincular al rendiment i a la trajectòria professional del DP per evitar comportaments clientelars i, per tant, nomenaments i cessaments sota criteris únicament polítics.

Tal com hem assenyalat, es farà un gran avenç en la professionalització si el cessament es vincula només a una avaluació deficient dels objectius preestablerts i no pas a criteris discrecionals. La nota de la permanència en el càrrec vinculada al rendiment és primordial si es vol aconseguir que la DP sigui ocupada pels professionals més idonis.