Resum d’urgència LLEI 8/2023, del 12 de maig, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat, de foment de la promoció interna i d'agilitació de la cobertura de llocs de treball amb funcionaris de carrera.

Promoció interna Promoció interna vertical Accés a cossos, escales o especialitats inclosos en l'oferta d'ocupació pública d'estabilització d'ocupació temporal de la Generalitat que disposin de cossos, escales o especialitats del grup o subgrup de titulació immediatament inferior de la mateixa àrea o especialitat.

Nombre de places El 45% del total de places de cadascun dels cossos, escales o especialitats inclosos en l'oferta d'ocupació pública d'estabilització d'ocupació temporal de la Generalitat que disposin de cossos, escales o especialitats del grup o subgrup de titulació immediatament inferior de la mateixa àrea o especialitat. 

Està permès el concurs de Mèrits? No 

Concurs oposició, en els mateixos termes que els processos selectius de concurs oposició d'estabilització a què fa referència l'article 2 de la Llei de l'Estat 20/2021, del 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública.

Fase concurs 40% Fase oposició 60% 

Exercicis poden ser no eliminatoris 

 Art. 2.4 llei 20/2021 (...) valoración en la fase de concurso de un cuarenta por ciento de la puntuación total, en la que se tendrá en cuenta mayoritariamente la experiencia en el cuerpo, escala, categoría o equivalente de que se trate pudiendo no ser eliminatorios los ejercicios en la fase de oposición, en el marco de la negociación colectiva establecida en el artículo 37.1 c) del Texto Refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público.

Requisits participació: 

a) Situació administrativa: servei actiu, en situació administrativa amb dret a reserva de lloc de treball (serveis especials, excedència cura familiar, exc violència gènere/terrorista, exc. IP amb reserva plaça...) excedència voluntària per incompatibilitats excedència voluntària per interès particular per a prestar serveis en règim de temporalitat en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat o el seu sector públic. 

També poden participar els funcionaris de carrera que s'hagin declarat en situació d'excedència voluntària per interès particular per a prestar serveis en règim de temporalitat en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat o el seu sector públic

b) Han d'haver accedit com a funcionaris de carrera al cos, escala o especialitat des del qual promocionen dos anys abans, com a mínim.

c) Han de complir els requisits legals de titulació; llevat els funcionaris dels cossos i escales del subgrup C2 que no posseeixin les titulacions requerides per a accedir al subgrup C1, sempre que tinguin una antiguitat de deu anys en el cos o escala des del qual promocionen d) la resta de requisits que exigeix la convocatòria (edat jubilació, ....) 

Forma adjudicació places: Accés al Cos Administratiu i Superior 

Mateix lloc de treball que es desenvolupa en el cos inferior i en la mateixa forma d'ocupació (definitiva o provisional)

 Com? Reclassificació, per mitjà de la modificació de la RLT, amb la conservació del mateix nivell de destinació; llevat que no hi hagi un nivell equivalent en el cos o escala al qual es promociona, se li atribueix el nivell inferior del cos o escala (ex. A2-18)

 En el cas que el lloc ocupat provisionalment estigui reservat a un altre funcionari de carrera, el lloc de treball que tenia reservat el funcionari que es promociona s'ha de reclassificar i el funcionari promocionat s'hi ha de reincorporar al lloc reservat.

 I si ocupa provisionalment un lloc reservat a un altre funcionari i el funcionari promocionat no té cap lloc reservat? 

Se li adjudica amb caràcter provisional una plaça objecte de la convocatòria. 

Resta de cossos i/o escales 

Als funcionaris que superin els processos de promoció interna se'ls adjudiquen amb caràcter provisional les places objecte de la convocatòria. 

 Provisió de llocs de treball. 

Concursos generals per a la provisió de llocs de treball

Primera convocatòria de concurs general de mèrits i capacitats de l'Administració de la Generalitat posterior als processos selectius d'estabilització executats a l'empara de la Llei de l'Estat 20/2021

S’adjudicaran llocs de treball, excepcionalment, en dues fases. 

1a fase: s'han d'adjudicar els llocs de treball als funcionaris de carrera dels cossos, escales o especialitats de l'Administració de la Generalitat que disposaven d'aquesta condició amb anterioritat a la data de resolució del concurs de mèrits d'estabilització 

2a. fase: s'han d'adjudicar els llocs de treball a la resta de concursants. Participació en les convocatòries de concursos generals per a la provisió de llocs de treball Qui ha de participar obligatòriament en els concursos generals (trasllats) que es convoquin per a la provisió de llocs de treball propis de llur cos, escala o especialitat?. Els funcionaris que ocupin amb caràcter provisional llocs base i no tinguin una destinació amb caràcter definitiu. 

Notificació de l’obligatorietat de participació. 

Els departaments en els quals estiguin adscrits provisionalment notifica la convocatòria a les persones que tenen l'obligació de concursar i, s’ha d’informar que en el cas que no hi participin, se'ls declara d'ofici en situació d'excedència voluntària per interès particular 

Inclusió d'ofici La norma reguladora de la primera convocatòria de concurs general per a l'adjudicació de llocs de treball immediatament posterior a la finalització del procés d'estabilització, en funció del nombre de llocs a proveir amb caràcter definitiu i d'altres circumstàncies d'especialitat concurrents, pot resoldre amb caràcter excepcional la inclusió d'ofici en el concurs del personal que, d'acord amb l'article 62 bis del text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, estigui obligat a concursar i no hagi formalitzat la sol·licitud en el termini establert a la convocatòria, bo i garantint a aquest personal l'adjudicació d'un lloc de treball en els termes que s’exposen tot seguit. 

Conseqüència de la no participació: 

Es declara d'ofici en situació d'excedència voluntària per interès particular sense que hagin de complir els requisits generals (5 anys de serveis prestats, necessitats de servei,...) 

 I si estant immersos en un procediment disciplinari o es troben pendents de complir una sanció? 

Al meu entendre s’aplica el règim general i no se’ls pots declarar en excedència voluntària de forma immediata. 

Adjudicació de llocs als funcionaris que, amb caràcter obligatori, participin en el concurs i no obtinguin una destinació sol·licitada.

S’adjudica amb caràcter definitiu un lloc de treball d'entre els que hagin resultat vacants del concurs. Criteris: s’establiran a les bases de la convocatòria que atorgaran preferència a la proximitat respecte del lloc de treball provisional immediatament anterior o del domicili de la persona interessada.

I si no es pot adjudicar un lloc de treball? 

La persona titular de la secretaria general del departament competent en matèria d'ocupació pública els ha d'adscriure de forma provisional a un altre lloc de treball de qualsevol departament, amb la preferència de proximitat respecte del lloc de treball provisional immediatament anterior o del domicili de la persona interessada. 

Processos selectius places fixes. Drets dels aspirants aprovats sense plaça. 

Places addicionals per a cobrir futures vacants com a funcionaris de carrera

Les convocatòries de proves selectives poden incloure, a més de les places autoritzades a les ofertes d'ocupació pública, un nombre de places addicionals per a cobrir futures vacants, a càrrec de les ofertes d'ocupació pública dels dos anys següents Les noves vacants s'adjudiquen als aspirants que hagin aprovat el procés selectiu sense obtenir plaça, segons l'ordre d'aspirants aprovats, els quals es nomenen funcionaris de carrera i es destinen amb caràcter provisional amb motiu de l'adjudicació d'aquestes vacants. Vigència: Màxim 3 anys des de la data de la de resolució de la convocatòria del procés selectiu corresponen. La relació d'aspirants aprovats sense plaça resta automàticament sense efecte un cop transcorreguts tres anys a comptar de la data de resolució de la convocatòria del procés selectiu corresponent o, abans d’aquests 3 anys, quan es resolgui una posterior convocatòria d'un altre procés selectiu del mateix cos, escala o especialitat. 

Exempció de realització proves o exercicis

Les convocatòries dels processos selectius poden disposar que la superació de proves selectives anteriors sense obtenir plaça pugui eximir de la realització d'alguna prova o exercici, 

 Valoració com a mèrit

Les convocatòries dels processos selectius poden disposar que la superació de proves selectives anteriors sense obtenir plaça que es valori com a mèrit en la fase de concurs. 

Aplicació excepcional drets aspirants sense plaça

Les mesures de places addicionals per a cobrir futures vacants com a funcionaris de carrera, l’exempció de realització proves o exercicis o la valoració com a mèrit pot ésser aplicable als processos selectius en curs en la data d'entrada en vigor del Decret llei 14/2022, del 8 de novembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat, de foment de la promoció interna i d'agilització de la cobertura de llocs de treball amb persones funcionàries de carrera (ex convocatòria 242) , i els que s'iniciïn durant l'exercici del 2023 

S’exclouran en qualsevol cas els processos selectius d'estabilització executats a l'empara de la Llei de l'Estat 20/2021, del 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública 

Opinió personal: Malgrat que és potestativa per a l’Administració convocant la inclusió de places addicionals per a cobrir futures vacants, a càrrec de les ofertes d'ocupació pública dels dos anys següents en les convocatòries dels processos selectius no s’entendria que no es generalitzés en el propers anys. Hi haurà un gran nombre de jubilacions (generació baby boom).

Després d'unes llargues vacances el blog torna a l'activitat

Presència efectiva, absentisme, productivat i treball per objectius

El debat sobre la productivitat dels empleats públics es barreja sovint amb al·lusions al seu grau d’absentisme. Hi ha la percepció que la productivitat és baixa i que l’absentisme és molt preocupant i és la causa principal de la primera. Tanmateix, aquesta presumpta relació causa efecte és, en molts casos, qüestionable. Per això els R. Martínez i Pep Janés expliquen, que van voler conèixer l’opinió dels qui tenen responsabilitat política, directiva o de gestió sobre l’ocupació pública i que a tal efecte van fer una enquesta entre persones amb l'esmentat perfil a les administracions catalanes (142 enquestats). Una primera anàlisi permet aventurar que l’absentisme no és tan aclaparador; tanmateix, sí que preocupa la dubtosa veracitat de les motivacions de moltes de les baixes de curta durada. També destaca que la gran majoria dels entrevistats cregui que s’ha d’incidir menys en la presència efectiva de l’empleat i més en la fórmula de flexibilitat horària i d'assoliment d’objectius. Aquestes i altres observacions porten a qüestionar-se si la urgència per combatre un nivell d’absentisme —al qual ni les dades ni la percepció entre gestors públics no li confereixen l’atribut d’alarmant— allunya del que sí que és important: la productivitat. http://corh.diba.cat/fitxers/02_Articles/02_Desenvolupament/C12_Absentisme_productivitat.pdf

Novetats Decret jornada i horaris. Abril 2014

Novetats Decret jornada i horaris. Abril 2014 from JoanMontesinos1960

Novetats legislatives funció pública de Catalunya 2014

Sessió abril novetats legislatives Funció Pública catalana 2014 from JoanMontesinos1960

Planificació de Recursos Humans a la Funció Pública

Planificació dels recursos humans from JoanMontesinos1960

Els articles 48 i 49 de l’EBEP i la seva controvèrsia aplicativa davant la Llei catalana 8/2006

Els articles 48 i 49 de l’EBEP i la seva controvèrsia aplicativa davant la Llei catalana 8/2006, de mesures de conciliació. Problemes i respostes sobre la preferència de norma aplicable als funcionaris locals catalans (extret de http://www.diba.cat/web/assistenciagovernlocal/butlleti-e-dibarh/-butlletidigital/detallIndex/edibaRH/3/29185)

(...)

Els permisos de l'article 48 de la norma estatal operen, així, amb caràcter supletori i mínim, és a dir, no poden ser, en cap cas, limitatius de les competències de desenvolupament de les Comunitats Autònomes. El Tribunal Constitucional entén, i d'acord amb la seva sentència de 15 d'octubre, que s'ha de permetre a les Comunitats Autònomes desenvolupar la seva opció política, i que poden ser diferents a aquelles mesures aplicades per l'Administració General de l'Estat. Així, en cas d'existir normativa autonòmica en la matèria, com és el cas català, s'aplica aquesta en tot el seu conjunt, tot i que en alguns casos la normativa estatal sigui més favorable.

En síntesi, (...), en el moment en què la Comunitat Autònoma té competència sobre una matèria, l'Estat no pot limitar-la ni posar impediments per al seu desenvolupament. A nivell pràctic, doncs, encara que l'article 48 de l'EBEP tingui consideració de bàsic, no pot comportar, en cap cas, la derogació o no aplicació de la Llei Catalana 8/2006. L'EBEP únicament serà normativa de referència, atenent el seu caràcter supletori, quan no existeixi normativa de desenvolupament en matèria de permisos i llicències.

En efecte, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeix competències exclusives en matèria de funció pública a la Generalitat, per tant, la normativa estatal, reitera el Magistrat, ha de permetre desenvolupar l'opció política catalana, respectant el principi de coordinació però garantint espais per a l'autonomia organitzativa.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=6398615&links=%224892/2010%22&optimize=20120608&publicinterface=true

Supressió paga extraordinària i vulneració art. 9.3 de la CE

Aquests darrers dies s’han conegut dues actuacions judicials que han qüestionat la legalitat de la supressió de la paga extra prevista al RD/20/2012.

D’una banda  http://cemical.diba.cat/es/actualidad/ficheros/providencia_extra_funcionarios29_01_13.pdf

la Sala del Social de l’Audiència Nacional entén que se ha pogut vulnerar el dret constitucional que garanteix la impossibilitat d’aplicar amb caràcter retroactiu mesures restrictives de drets individuals.

La duda de constitucionalidad se concreta en que el citado precepto establece la reducción de retribuciones en las cuantías que correspondiera percibir en el mes de diciembre de

2012 como consecuencia de la supresión de la paga o gratificación extraordinaria. Considerando que, como ha aclarado el Tribunal Supremo, las gratificaciones

extraordinarias -reguladas en el art. 31 del Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores,

como un derecho de los trabajadores-, constituyen una manifestación del salario diferido y se devengan día a día [SSTS 4-4-08 (RJ 2008\1463), 21-4-10 (RJ 2010\2699), 25-10-10

(RJ 2010\8453), 5-11-10 (RJ 2010\8480), 21-12-10 (RJ 2011\400), 10-3-11 (RJ 2011\3415)], y que la disposición controvertida establece la indicada supresión, sin excepción alguna respecto de la parte que ya se hubiera devengado a la fecha de su entrada en vigor, el 15 de julio de 2012, nos planteamos la posibilidad de que la misma esté vulnerando lo dispuesto en el art. 9.3 CE, según el cual la Constitución garantiza la irretroactividad de las disposicions restrictivas de derechos individuales. En la medida en que la norma suprime el derecho de los trabajadores a percibir cuantías ya devengadas, expresamos nuestras dudas sobre su ajuste constitucional.

D’altra banda la sentència del TSJC de Madrid

http://www.fsc.ccoo.es/comunes/recursos/99922/doc145185_Sentencia_del_TSJ_de_Madrid_contra_la_Agencia_ICM_sobre_la_paga_de_Navidad.pdf que disposa que la supressió de la paga no pot tenir caràcter retroactiu i per tant s’ha d’abonar el període de paga meritat fins aa 15 de juliol de 2012 data d’entrada en vigor del RD 20/2012.

Estem davant d’una situació molt diferent a la retallada del 2010 ja que la seva entrada en vigor no va tenir efectes retroactius.

Haurem d’esperar els propers mesos per observar com evoluciona l’actuació de les diferents instàncies judicials 

CONSIDERACIONS SOBRE LA REFORMA DEL RÈGIM D'ACCÉS A L'OCUPACIÓ PÚBLICA

CONSIDERACIONS SOBRE LA REFORMA DEL RÈGIM D'ACCÉS A L'OCUPACIÓ PÚBLICA*
Miguel Sánchez Morón ha publicat aquest article a la Revista catalana de Dret Públic
Resum
L'aprovació de l'Estatut bàsic de l'empleat públic l'any 2007 va obrir la possibilitat d'introduir canvis significatius en el model tradicional de selecció dels funcionaris públics implantat al país, un model basat en les oposicions, que és massa formalitzat i que, de fet, s'ha anat abandonant gradualment en els últims temps a favor de procediments que garanteixen en menor mesura l'aplicació dels principis d'igualtat i de mèrit i capacitat. Tanmateix, fins ara l'EBEP amb prou feines s'ha desplegat per lleis estatals i autonòmiques, i les escasses lleis aprovades a aquest efecte són molt poc innovadores en matèria de selecció. El present article, partint del text de l'EBEP i dels suggeriments de la Comissió d'experts constituïda per preparar-lo, estudia els principals problemes pendents i les possibles alternatives legals. En virtut d'això, formula una sèrie de propostes de reforma, fundades tant en una major garantia dels principis constitucionals com en la necessitat d'agilitar els processos de selecció i de flexibilitzar els sistemes aplicables.

Article complert:
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/102/91

Recentralització en matèria de Funció Pública i principi de legalitat

S’ha publicat al DOGC el DICTAMEN  del CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES 11/2012, de 22 d’agost, sobre el Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6246/1267841.pdf

Atesa la  profunditat de les mesures efectuades per l’Estat en matèria de Funció Pública, m’he permès fer un resum succint  d’aquest dictamen que considera contraris a la CE i a l'Estatut d'Autonomia determinats preceptes

Supressió de la paga extraordinària de desembre

L’apartat 1 de l’article 2 RDL 20/2012, quan estableix la mesura de reducció de la massa salarial dels empleats del sector públic per a l’any 2012, trobaria empara competencial en el títol de l’article 149.1.13 CE. Iaixò és així perquè es tracta d’una norma conjuntural, de formulació i abast general,que té un contingut eminentment econòmic i una incidència directa en la despesa pública de l’any 2012 i la finalitat de la qual és donar compliment als compromisos d’estabilitat pressupostària.

Mandat a les administracions públiques perquè facin aportacionsa plans de pensions o assegurances col·lectives, amb la finalitat de compensar la supressió de la paga de Nadal

L’establiment i la contribució a plans de pensions o d’assegurances col·lectives és un aspecte que s’insereix en les competències de la Generalitat en matèria de funció pública. Per tant, no forma part de les bases estatals, les quals, en aquest aspecte, resten delimitades a les retribucions bàsiques i no a les complementàries, com són aquest tipus d’aportacions econòmiques. En conseqüència, considerem que l’apartat 4 de l’article 2 RDL 20/2012 és contraria l’article 202.2 EAC.

Bases de cotització

La distinció de règims sobre el criteri de càlcul de lesbases de cotització a la Seguretat Social per a l’any 2012, resultant de l’article 5 RDL20/2012 en combinació amb la disposició final quarta, modificada per la correcció d’errades publicada en el BOE núm. 172, de 19 de juliol, no respon a cap menad’explicació objectiva ni raonable que justifiqui, per a l’assoliment de la finalitatperseguida per la norma, un tracte diferent dels empleats públics, segons si pertanyena l’Administració general de l’Estat o a la resta d’administracions públiques,i en conseqüència és contrària al principi d’igualtat de l’article 14 CE.

Reducció dels dies d’assumptes personals i vacances

Així, la valoració d’aquest conjunt d’elements i circumstàncies ens duu a sostenir que no es pot afirmar que la reducció dels dies de permís particular de 6 a 3 dels funcionaris públics pugui ser considerada com una mesura directa a efectes de la direcció de la política econòmica o pressupostària, ni de l’assoliment dels objectius d’estabilitat pressupostària que avalarien la invocació dels títols dels articles 149.1.13 i 156.2 CE. Potser podria ser considerada com una mesura complementària de tipus mediat que contribuirà a la reducció de la despesa, però això no significa que compleixi en si mateixa les exigències de la jurisprudència constitucional per obtenir l’empara dels esmentats preceptes constitucionals.

La nova redacció que dóna l’apartat u de l’article 8 del RDL 20/2012 de l’article 48 de l’EBEB relatiu al règim de permisos dels funcionaris públics és contrària a l’article 149.1.18 de la CE i vulnera l’article 136.b EAC, que estableix la competència compartida de la Generalitat per al desenvolupament dels drets i dels deures del personal al Servei de les administracions públiques catalanes.

La nova redacció que dóna l’apartat dos de l’article 8 RDL20/2012 a l’article 50 EBEP, relatiu a la durada de les vacances retribuïdes dels funcionaris públics, és contrària a l’article 149.1.18 CE per un excés de regulació de les bases del règim estatutari dels funcionaris públics i, així mateix, vulnera l’article 136.b EAC, que estableix la competència compartida de la Generalitat peral desenvolupament dels drets i dels deures del personal al servei de les administracions públiques.

Prestació econòmica en la situació d’incapacitat temporal del personal al serveide les administracions públiques, organismes i entitats dependents i òrgans constitucionals

Tot i que la regulació pot ser enquadrada en l’àmbit material de l’article 149.1.18 CE, atès que la norma no reconeix a la Generalitat la potestat de desenvolupar-la en «supòsits en què amb caràcter excepcional i degudament justificat el complement arribi al cent per cent de les retribucions que gaudeixen en cada moment» (disposició addicional divuitena RDL 12/2012), considerem que vulnera les seves competències en matèria de funció pública.

L’article 9 RDL 20/2012, segons el nostre criteri, vulnera l’article 149.1.18 CE i l’article 136.b de l’EAC

Negociació col.lectiva i drets sindicals

La suspensió o modificació unilateral per part de l’Administració de convenis o pactes que afecten el personal laboral al servei d’aquesta no vulnera la CE.

Una norma sobrevinguda amb rang de llei pot suspendre vàlidament els convenis, els pactes i els acords signats amb anterioritat